Exercici d'estil extraordinàriament estiuenc

Fa temps, va deixar de creure que era incapaç de recordar què somiava: havia començat a pensar que, directament, no somiava. Un matí, però, va llevar-se tot d'una amb una imatge gravada al cervell. Una imatge onírica, d'un somni, però nítida, clara i concreta. Va ser incapaç de recordar el somni, però la imatge d'un paper amb un número de cinc xifres se li va quedar fixada. Fins i tot podia recordar concretament el número de cinc xifres. Hi ha qui creu en somnis i qui creu en senyals. Jo crec en somnis i en senyals. Ell no.