Els camins del pensament

Estava parada al final de l'Avinguda de Sant F., esperant que el semàfor es tornés verd. Era al mateix lloc on era fa anys, on vam separar-nos després d'haver passat el vespre i part de la nit junts. Suposo que el record se'm va fer present i per això vaig pensar en ell. Vaig pensar en aquell sopar a la terrassa, una nit de juny, i en que vam haver d'abrigar-nos, ell amb una samarreta i jo amb una jaqueteta fina, perquè encara refrescava. Pensava en el que llavors pensava i pensava en el que llavors no vaig saber veure. Imaginava com haurien estat les coses si m'hagués adonat quan tocava del que tenia entre les mans. Quan era a l'alçada de La Copa alguna cosa va canviar. Travessava el riu sobre quatre rodes, això m'indicava la direcció.