Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

5 de desembre del 2012

Buscar mots nous per dir el mateix

Davant d'una pàgina oberta sento com si tot el que he fet, jo, la meva família nova, la meva família històrica, el meu passat, el meu poble, amb totes les respectives lluites, no hagués servit per a res. Com quan arriba un nou veí a l'edifici i es pensa que és el rei del mambo, que pot canviar totes les regles establertes per la comunitat i imposar les seves. Doncs no, això no pot ser. La convivència no és sempre fàcil, d'acord. Però el meu espai és sagrat, per a mi, i no estic disposada a quedar-me de braços plegats suportant allò que és insuportable. Des de petita m'han ensenyat a estimar el que és meu i defensar-ho. Tinc massa memòria com per intentar-ho oblidar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada