No sóc monàrquica i no m'agrada el nadal. De fet, ni tan sols quan era petita no feia gaire cas als reis mags... A casa érem més de tió. Com que aquest any, però, m'he passat pel forro tantes conviccions pròpies i m'he anat saltant els imperatius que jo mateixa m'havia anat posant amb els anys, crec que ja no ve d'aquí si, a més a més, escric una carta als reis. Sobretot perquè no em costa res, i el no sempre el tindré.
Estimats Reis Mags d'Orient:
Com que aquest any m'he portat d'allò més bé, he sigut molt bona nena i no he fet enfadar gens els meus pares, vull demanar-vos dues coses que segur que no us costaran gaire de dur-me.
1) Temps, molt de temps. Que els dies durin 30 hores, com ja fa temps que reclamo. Això sí: s'han de repartir 8 hores per treballar, 8 hores per dormir i la resta per a mi mateixa, per a l'oci. (Potser vosaltes, que només treballeu una nit a l'any, no m'acabeu d'entendre; però us asseguro que la meva qualitat de vida milloraria substancialment si el temps fos així com us demano.)
2) Tornar a viure un instant màgic, d'aquells en què la llum sembla que estigui feta expressament només pels meus ulls. Amb un somriure inevitable i durador, i una brisa pleníssima d'olor de felicitat, poètica. D'aquells en què sembla que el temps s'aturi, que no hi hagi res més al voltant. Que no hi ha preguntes sense resposta perquè nosaltres som l'explicació de tot.
Espero que no us molesteu si m'oblido de deixar-vos una mica de llet i galetes al replà de casa, la veritat és que no estic gaire acostumada a fer aquest tipus de coses. Però us prometo que si em porteu tot això que us he demanat, l'any vinent us tornaré a escriure i procuraré no oblidar-me del vostre ressupó.
Moltes gràcies!
Alea iacta est. Perquè suposo que aquesta gent també sap llatí, oi?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada