Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

21 de desembre del 2012

Creixement

Crec que mai ningú no m'havia dit una cosa semblant a "això t'ha sortit malament perquè t'estàs fent gran". La meva reacció ha estat prendre'm-ho de broma, però passada una estona m'he adonat que potser tenia raó. Potser, a partir d'ara, hauré de començar a replantejar-me la meva manera de fer. Així i tot, és curiós que algú et digui això pocs dies després que algú altre, que fa uns deu anys que no veus, et digui que no has canviat gens, que sembla que posseeixis l'elixir de l'eterna joventut. I també és curiós que algú et digui això pocs dies després que un pseudo-alumne et mig interrogui per intentar descobrir la teva edat, ja que li va sobtar que algú "tan jove" els fes una classe. Sembla que ningú no s'adona, però, que cada vegada que algú fa una hipòtesi sobre la meva edat en relació amb la meva aparença física, em surt un nou cabell blanc. I el que no sap ningú, tampoc, és jo, com en Palau, sóc més vella que París.

17 de desembre del 2012

Carta als reis

No sóc monàrquica i no m'agrada el nadal. De fet, ni tan sols quan era petita no feia gaire cas als reis mags... A casa érem més de tió. Com que aquest any, però, m'he passat pel forro tantes conviccions pròpies i m'he anat saltant els imperatius que jo mateixa m'havia anat posant amb els anys, crec que ja no ve d'aquí si, a més a més, escric una carta als reis. Sobretot perquè no em costa res, i el no sempre el tindré.

Estimats Reis Mags d'Orient:
Com que aquest any m'he portat d'allò més bé, he sigut molt bona nena i no he fet enfadar gens els meus pares, vull demanar-vos dues coses que segur que no us costaran gaire de dur-me.
1) Temps, molt de temps. Que els dies durin 30 hores, com ja fa temps que reclamo. Això sí: s'han de repartir 8 hores per treballar, 8 hores per dormir i la resta per a mi mateixa, per a l'oci. (Potser vosaltes, que només treballeu una nit a l'any, no m'acabeu d'entendre; però us asseguro que la meva qualitat de vida milloraria substancialment si el temps fos així com us demano.)
2) Tornar a viure un instant màgic, d'aquells en què la llum sembla que estigui feta expressament només pels meus ulls. Amb un somriure inevitable i durador, i una brisa pleníssima d'olor de felicitat, poètica. D'aquells en què sembla que el temps s'aturi, que no hi hagi res més al voltant. Que no hi ha preguntes sense resposta perquè nosaltres som l'explicació de tot.
Espero que no us molesteu si m'oblido de deixar-vos una mica de llet i galetes al replà de casa, la veritat és que no estic gaire acostumada a fer aquest tipus de coses. Però us prometo que si em porteu tot això que us he demanat, l'any vinent us tornaré a escriure i procuraré no oblidar-me del vostre ressupó.
Moltes gràcies!

Alea iacta est. Perquè suposo que aquesta gent també sap llatí, oi?

10 de desembre del 2012

Intentar-ho tot per aconseguir el màxim

Em va donar totes les opcions possibles perquè escollís, amb tota llibertat, el que em vingués més de gust. Però la indecisió em va paralitzar, m'omplia de dubtes, i no vaig ser capaç de decidir-me. En un primer moment, semblava que el fet d'haver escollit no escollir res era una bona opció, però, a la llarga, es va veure que no, que havia d'haver planificar millor les coses, perquè deixar-se endur no sempre t'acaba portant allà on vols i, a més a més, et pot fer perdre el temps. L'avantatge és que m'ha donat una nova oportunitat, i aquesta vegada no penso fallar.

5 de desembre del 2012

Buscar mots nous per dir el mateix

Davant d'una pàgina oberta sento com si tot el que he fet, jo, la meva família nova, la meva família històrica, el meu passat, el meu poble, amb totes les respectives lluites, no hagués servit per a res. Com quan arriba un nou veí a l'edifici i es pensa que és el rei del mambo, que pot canviar totes les regles establertes per la comunitat i imposar les seves. Doncs no, això no pot ser. La convivència no és sempre fàcil, d'acord. Però el meu espai és sagrat, per a mi, i no estic disposada a quedar-me de braços plegats suportant allò que és insuportable. Des de petita m'han ensenyat a estimar el que és meu i defensar-ho. Tinc massa memòria com per intentar-ho oblidar.

3 de desembre del 2012

El gust pot més que la voluntat

Aixecar-se a llençar una cosa que podria quedar-se al nostre costat, només per intentar tenir-ho tot controlat, encara que ens equivoquem. Repetir dues vegades el mateix acte, només per fer més evident la nostra acció, encara que no sigui cap sorpresa. Intentar organitzar la bellesa, només perquè agradi més als altres, encara que no calgui. Acceptar els plantejaments morals del nostre inconscient, encara que només sigui possible a través de la mirada externa.