La muntanya d'ametistes

A la dreta, les teulades del pla de la ciutat arriben més enllà del terme municipal. Sobresurt un dels bolets, i a la nit em diverteix situar-me en l'angle adequat per poder veure passar els avions entre les dues torres de Migdia. Al centre, en primer pla, un hort abandonat ple d'herbes i plantes silvestres en el què els arbres fruiters han decidit continuar fent la seva vida. A l'esquerra, cases de veïns i la foscor de la muntanya. Però jo sempre em fixo amb l'altra, amb la muntanya d'ametistes, llunyana, que m'indica la calitja -o la boira- que hi ha, cap on bufa el vent, i si he d'agafar el paraigua (encara que no l'obri) o m'he de començar a treure roba.