Capvespre

Sempre m'ha semblat fascinantment i rotundament bonica, la paraula "capvespre". (També estic molt a favor de l'ús dels adverbis en -ment, que em semblen molt pràctics). Potser perquè les persones del meu entorn no la solen utilitzar mai, i quan ho fan és sempre en un context literari. La qüestió és que jo sempre m'he fixat molt i m'ha importat molt el context literari. Per això sóc aquí, i així. La representació visual dels mil i un capvespres és sempre similar: un color de cel de posta vermellós, rosat o lilós, acompanyat d'uns quants nuvolets simpàtics. No hi ha cap finestra, ni cap planteta al costat dret de la finestra, ni ningú amb qui compartir les vistes des de la finestra.