Llibres

N'hi ha tants, que un sol dia a l'any no és suficient: en necessitem més, de dies. No de llibres, que ja no sabem on guardar. El que ens cal són dies per llegir tot allò que encara tenim pendent i no deixarà mai d'acumular-se. I tot i ser-ne conscients, continuem igual: amb més dies, amb més nits, amb més llibres. No en tindrem mai prou, perquè l'olor de paper ens agrada. No n'hi haurà mai prou, perquè les cicatrius de tots els talls que puguem fer-nos amb cada una de les pàgines seran sempre mostrades amb l'orgull del bibliòfil que vol, però no pot.

Ara no es fa, pro jo encara ho faria

Que sí, que ja ho sé, que he de recuperar les hores perdudes i que val més que m'hi posi quan abans millor. Però no, no em surt -o no en tinc ganes. Rebo fotos de peus, quan sempre havia estat jo qui tenia la mania de fotografiar-se els peuets en circumstàncies estranyes, i ara ja hi ha algú que ho fa per mi, per substituir-me. Per tant, jo hauria ser capaç de concentrar-me i acabar la feina, però no. Penso en quan arribarà l'hora de poder-te venir a buscar a l'estació. Penso en missatges sense llegir, i sense contestar. Penso en els plans de dissabte, del tot contraris a l'estona lliure que necessito per treballar. Penso en els capsdesetmana barcelonins. Penso en cafès que no hem fet, i en converses que no hem tingut. Penso en quan em proposaràs de tenir una cita com déu mana, i en les nits que sempre poden ser més llargues. Penso en tot això i oblido el deure, els deures: el pirata d'amor que un dia se'm va endur a l'illa on poder amagar les nostres penyores.