Els meus llençols i les teves fotos

Al final tot s'ha precipitat: ha anat ràpid i malament. Després d'un acabament ple d'agonia, suposo que no podia ser d'una altra manera. Tanmateix, sóc lenta, i me n'adono tard, just quan m'han vingut les ganes de cremar-ho tot. Això és, més o menys, el que m'ha passat sempre després d'un canvi relativament dràstic. Però ara és una mica diferent: només vull treure'm de sobre tot allò que no m'agrada, deixar enrere les coses que em fan estar malament, saber gestionar adientment el meu temperament. Per tant, adaptar-me a conviure amb les meves febleses, encara que em sorprenguin, i afrontar-les sense ni una gota de rancor cap a ningú, especialment cap a mi mateixa.