Natura morta

Podria escriure't algunes de les infinites coses que em passen pel cap ara mateix, però estic distreta i no sé exactament qui ets, tu, interlocutor. Tinc dubtes sobre què he de dir, i què no; què és millor que faci, i què serà un problema. A vegades m'equivoco, i em sap greu, però la veritat és que no arribo a tot. Fa massa dies que estic cansada, i tinc son, i noto que el cos em funciona sempre a mitges. Les embranzides de la vida quotidiana i extraordinària em colpegen, i ja no puc entomar més cops: la meva pell ja no té zones que no siguin blaves. El nus a l'estómac se'm fa un garbuix, cada vegada més difícil de pair. I a tu, interlocutor, que no sé exactament qui ets, et noto cada vegada més lluny.

Silenci tens

No em vull fixar en totes aquestes cares que em sonen, perquè tinc dubtes de saber-hi posar el nom que els toca. No faré cas dels sons dels moviments que fan tots aquells que m'envolten i em concentraré en l'impacte de les notes dins el meu cos, dins el meu cap. És com el retruny d'unes muntanyes llunyanes, que es desglacen. Tanco els ulls i veig l'aigua fonent-se, lliscant còdols avall, fins arribar a la superfície d'una plana de massa líquida que ens emmiralla. Sense dir res, poder dir-t'ho tot.

TGV

Ella és preciosa. Té una mirada tan clara que gairebé es podria dir que hipnotitza. És harmònica, malgrat la desproporció nasal, i elegant, malgrat la roba esportiva. Podria ser francesa. Ell li parla en anglès, però, i això em desconcerta. No se li assembla gens, ell: té les faccions marcades, marcadíssimes, quasi agressives. Sec, brusc i molt prim. El viatge és llarg, fan cara de cansats. Es nota que la comoditat dels complements no acompanya. Jo me'ls miro, amb el sol de cares, i escric. Olor de mandarina al seient del meu darrere. Penso en ell i en els viatges que no vam fer mai. Segurament ens hi haguéssim acostat.

Hola, any!

Aquesta vegada he decidit no fer-me cap propòsit. Igualment, tampoc no els complia mai. Aquesta vegada m'estimo més deixar que les coses passin, fer allò que em ve de gust, quan em ve de gust, com em ve de gust i amb qui em ve de gust. He decidit creure'm que és veritat que els petits canvis són poderosos i, així, anar fent: perfilant els contorns perquè quedin harmònics. Gaudir de les estones de calma. No trencar-me, aguantar tal com sóc.