Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

25 d’octubre del 2012

Cicles

Algun dia, les ganes de treure-ho tot podran més que les forces que les empenyen cap a dins. Serà el dia de l'explosió, del vòmit, d'anar cap en fora, de com se li vulgui dir. Arribarà aquest dia i el benestar interior, que es transforma en lleugeresa exterior, es tornaran a apoderar de mi. I tot això passarà fins que torni a arribar un dia en què m'adoni que porto massa coses acumulades que se'm fan feixugues, que no està bé anar mastegant i anar-s'ho guardant tot a dins, que necessito ajuda per treure'm-ho tot de sobre. (I aquí faig un parèntesi per recordar un poema que van enviar-me fa uns anys, que precisament deia això. Era bonic, molt bonic, però queda lluny.) Tornaré a ser allà mateix on sóc ara.

17 d’octubre del 2012

La història l'escriuran les nétes

Sempre dic que la meva àvia és una de les millors persones que he conegut a la vida. Encara la recordo, tot sovint. La recordo tan bé, que m'és fàcil imaginar-me-la aquí ara mateix, asseguda al meu costat. Però no hi és. Va tenir la sort (o, més aviat, la desgràcia) de néixer l'any 12 i no entenc com ara tothom s'ha pogut tornar boig rememorant el naufragi del Titànic quan, ho trobo evident!, el que s'hauria d'haver fet és celebrar el centenari de la meva àvia.

14 d’octubre del 2012

Vida calma

Que tu estiguis asseguda al sofà de casa, a punt de fumar-te el cigarret de després de dinar, un dels millors del dia, mentre comença a sonar una cançó instrumental de S. S. (piano, contrabaix i bateria), i la teva parella, des de la cuina, rentant els plats, se la carregui taral·larejant acceleradament una peça de Bach, només pot fer-te somriure i recordar aquells saltironets de conill, fets amb gràcia i tan divertits. Llavors es posarà a dir, mig cantant, el teu nom amb el seu repertori de veuetes, i et tornaràs a rendir davant l'evidència: el somriure.

6 d’octubre del 2012

Relacions d'idees

He pensat en viatges d'amics, en fa un any, en una festa, en el tros de fusta (és molt important, la fusta, perquè hi he pensat llarga estona). Després he pensat en parelles que viatgen a París, en la carn, en els meus pares, en la seva família. Llavors, pensaments abstractes: la vida, la mort, l'amor, les il·lusions... Finalment, he pensat en la tesi. Potser perdo massa temps dels meus dies i de les meves nits pensant en el noucentisme, i massa poc pensant-te a tu.