La felicitat dels altres

Em passen per davant les vides que jo no tindré mai, perquè ja no hi sóc a temps, perquè he fet tard a prendre la decisió de voler-les viure d'aquella manera (que no és la meva). Però sempre hi ha la recança, el sentiment d'impotència davant la constatació d'anar sempre tard, o d'hora, o fora d'hores. Quasi vint anys no són res, em dic a mi mateixa, mentre els somnis em condueixen cap a una sensació de realitat que, en el fons, n'estic quasi segura, és ben irreal. Omega, Alfa. Tot és lluny.

Abril

Va haver-hi un moment, en la meva vida, en què totes les cançons eren susceptibles de portar associades un sentiment. Era el moment en què detectava amb facilitat quan la llum era blava, com la d'aquest vespre, o groga, com la de matins llunyans. I el cúmul de tot plegat em conduïa a l'escriptura, sense saber ben bé per què. No sé on ha anat a parar, tota aquesta sensibilitat, però la trobo a faltar. A manca de bona companyia, bona és la nostàlgia.