Plaça Nova

Quan estic relaxada, se m'acumulen les paraules, els textos, tot allò que vull escriure i em sembla que té prou interès. És curiós que em passi això en un mateix dia, després de setmanes de neguit i angoixa, agòniques. Ara tinc el temps suficient per posar en ordre les idees i els sintagmes, i no em preocupa gens si demà he de córrer per tenir-ho tot a punt. Aire fresc, vida, el món sorollosament actiu al meu voltant. I jo sense res més a fer que llegir, escriure i pensar mentre espero que arribi allò més desitjat: la felicitat absoluta.

Disseny d'interiors

Quan era petita dedicava, sempre que podia, una bona estona a repassar els anuncis de pisos del diari. Els meus pares n'eren subscriptors, però no sempre trobava l'estona tranquil·la per a poder-ho fer i deixar anar la imaginació. Quan apareixien les imatges de petits plànols hi dibuixava a sobre la distribució que m'agradaria. Un dia el meu pare es va enfadar i em va "prohibir" mirar els anuncis. Llavors jo no ho vaig entendre, i suposo que ell no entenia per què ho feia (jo): eren les ganes de fugir. Però tot això ho sé ara, racional, i el més trist és adonar-se que potser sí que ell ho sabia.

Primera albada

Fas un esforç sobrehumà per obrir els ulls, enganxats, i quan ho aconsegueixes no ets capaç de trobar les diferències entre somni, imaginació i realitat. No hi fa res, t'és ben igual. Aquella imatge és tot el que desitges, tot el que necessites, i et satisfà com cap altra cosa al món. És com si durant aquells segons no existís res més. I malgrat totes dificultats amb què mantens els ulls oberts, ets feliç, perquè hi és.

Contra la música ambiental

M'hauria agradat que fos tal com va ser aquella vegada. Volia cançons actuals, plenes de vida, que em fessin pensar en tu. Cançons que pogués regalar-te algun d'aquells dies que em vénen carregats de tu. Però no va ser com m'imaginava. Res no em va portar a tu: vaig ser jo que et vaig haver de portar amb mi, incansablement, irremeiablement. Vaig passejar-te per tots els racons que vaig visitar. Vaig passejar-te per tots els racons del meu cos. Com si es tractés d'un retorn sense ser-ho, només per mantenir-nos vius en plural.