Seqüela

Potser ara t'escriuria, per dir-te no sé exactament què. Potser només per queixar-me de tot allò que em sembla que no fas bé, sense estar segura de qui dels dos té realment la raó. Potser només t'escriuria per dir-te que he pensat en tu, en una d'aquelles vegades en què el pensament se'm fa paraula, sense que ni tan sols jo mateixa me n'adoni. Potser només t'escriuria mots buits que no volen dir res -o que ho volen dir tot-, perquè notessis que sóc aquí, amb tu, encara que siguem lluny. Potser només t'escriuria per no sentir-me tan sola i consolar-me imaginant que ets darrere la pantalla, acompanyant-me en un gest simbòlic i un estat recíproc.

Crazy

Potser ara et trucaria, per dir-te no sé exactament què. Potser només per sentir-te la respiració. Potser per explicar-te que he anat a un concert d'un grup que no t'hauria agradat, però m'ho he passat bé. Potser perquè necessito un espai de recolliment. Potser per imaginar-me com serien les coses si fossin diferents. Potser per notar-te prop, ara que ens allunyem. Potser per parlar-te de feina. Potser per recordar-te com em convenen les hores i els dies i els mesos tranquils. Però potser per res de tot això. Segurament et trucaria perquè em falta una abraçada, i que no em diguis ni em preguntis res.

I, malgrat tot, sóc aquí

Quan tot vol dir tots els passats i totes les presències, com si fossin un regal instantani i discontinu. Quan els records es projecten cap al futur, sempre millor. Quan la sonoritat i la vista es fonen en una sola imatge, nítida. Quan ja no hi ha espais pel "ningú no ho hauria dit mai". Quan tot es converteix en un garbuix de noms i de sensacions difícils de destriar.