Distàncies literàries

Sortim de la ciutat pseudo-degradada i, quan som als afores, un gos que passeja el seu amo comença a córrer amb la intenció d'atrapar el tren. No ho aconseguirà, de la mateixa manera que jo, per més i per molt que corri, no aconsegueixo mai d'atrapar tota la feina que tinc per fer. Em volten pel cap algunes imatges del llibre de poemes del qual em vaig comprometre a escriure. Avui he d'entregar-lo i ja no puc pensar-hi més, perquè encara he d'acabar el text que he d'entregar demà (no és la data límit, que ja fa mesos que va passar, sinó un imperatiu propi), sobre una novel·la i sobre els seus personatges de ficció construïts a partir de persones reals. El realitat, a mi em passa una mica el mateix: visc envoltada de literatura i, per aquest mateix motiu, sóc literatura. Encara que m'entossudeixi a voler formar part de la realitat.

Die Stille vor Bach

Hi ha més silenci, últimament. El noto a tot arreu, en tot moment. De nit, quan és fosc i sóc dins el llit, abrigada al cos que dorm al meu costat, puc sentir millor com la pluja va caient. Ha desaparegut aquella distorsió continua que modificava la naturalesa de tots els sons. De dia, enfeinada, puc notar d'una manera més clara tots els passos, tots els dubtes, totes les coses que no es diuen. És una companyia tranquil·litzadora, que no sabia que havia fugit, però que per sort ha tornat.