Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

14 de gener de 2019

Contracorrent

No estic segura de ser capaç d'anar sempre a l'inrevés, amb tot aquest pes que porto a sobre, a sota, al darrere. Sé que puc descobrir moltes coses noves; que la mirada, un cop focalitzada des d'una altra perspectiva, s'adona de presències que fins llavors havien passat desaparecebudes. Però tot aquest esforç em cansa. Noto com el cos deixa de reaccionar-me, de fer-me cas. No sé si encara estic en disposició de continuar sempre en el camí més feixuc, el més llarg.

29 de desembre de 2018

Inventar-se

A vegades te'm fas present com si tot fos veritat. I no sé què fer-ne, de tu, que ets només un pensament. Confio en promeses quan ja no tinc edat de fer-ho, però estic convençuda que tu també saps que hi ha espais on poder pensar-nos. Hi ha instants lluminosos on podem agafar-nos de bracet com si res més no existís. Hem après a fixar-nos només en una petita part de les coses, oblidant totes les cançons i els poemes que ens parlen de nosaltres, encara que només siguem un pensament —o dos—, irreals.

11 de desembre de 2018

Escletxa blanca

No entenc les visions obertes de la solitud. Hi ha poemes que l'expliquen, sí, però les paraules em semblen molt remotes. El camí de la comprensió se'm fa llarg, i estic cansada: no aconsegueixo d'arribar-hi mai. Voldria tancar-m'hi a dins, encara que ho trobi inexplicable, i haver-me de dedicar només a contemplar les formes geomètriques que dibuixen els contorns del meu cos. Vist des de fora, encara estic més sola.

26 de novembre de 2018

Una mar d'històries

Com si fos un nen que dibuixa paisatges inventats, que escriu contes amb la imaginació, només per gust, voldria que tot fos així de simple: haver-hi ganes, haver-hi instint, haver-hi temps. Recuperar tot allò que hem anat perdent amb el pas dels anys, i gairebé sense adonar-nos-en. La il·lusió. L'alegria per les coses senzilles, que en el fons són les que ens fan més feliços. Tenir-ho tot és no necessitar res més.

21 de novembre de 2018

Érem dos a contradir la nit

La lluminositat del pas del temps és reveladora. Van passant els anys i cada vegada es fa més clar que tot plegat és una pèrdua. Els cronòmetres, els rellotges, els calendaris, en són la balança, el mesurador. El futur és esperança, que no sabem si mai arribarà a existir. Viure és moure's entre l'esdevenidor i la presa de consciència del passat que ja ha quedat enrere. Ens movem sempre en aquest present estàtic, immòbil, constant, incorruptible.

12 de novembre de 2018

Les soirs bleus d'été

Podria escriure records que tinc molt al fons de mi mateixa, fer-los sortir durant una dia clar per intentar enlluernar. Però potser també podria escriure sobre coses noves, encara que siguin passades: sempre que no hagin estat pensades seran noves. També podria no escriure res, deixar passar el temps, fer-me immòbil, callada en la foscor. Resumir-ho tot en la segona aventura, en la sensació dels vespres blaus i verds que sé que mai no han existit.

9 de novembre de 2018

Imatges que s'agiten al fons

La follia em voreja, mentre veig com les flames em devoren tota sencera. Però ja he sortit de mi. Només puc preguntar-me què hi ha darrere la imatge de mi mateixa que ara deixo enrere, plena de neguit. Em tanco a casa, fora de mi. La calma no arribarà a la nit. La llum és la presència de la divinitat; però tot és de nit.