Thespian

Era a la consulta, amb tot el mal dins el meu cap. Dins d'aquelles quatre parets sempre hi sona música ambiental, amb la qual és molt difícil fixar-se: està pensada per això, perquè soni sense cridar l'atenció. I és d'agrair, que hi sigui, perquè la sonoritat pausada calma els crits interiors. Però ha començat a sonar aquella cançó, i ho ha canviat tot. El tema m'ha destorbat del dolor per portar-me a pensar en primaveres, en cels blaus, en viatges de somni. M'he reclòs durant aquells minuts en la melodia, que em transportava a un altre espai, amb una altra companyia, i m'ha fet sentir bé. Quan s'ha acabat la cançó, era com si s'acabés el món. Jo he tornat al meu cap, però semblava que el dolor s'havia alleugerit.

Prescripció

Ja no saps com posar-t'hi. És com si no tinguessis res a dir. O potser és que no trobes el temps per a dir res, per plantar-te davant l'ordinador, o la llibreta, o qualsevol paper rebregat que trobis dins el bolso i et serveixi per escriure el que et passa pel cap. També has perdut l'hàbit de la lectura, que s'ha convertit, més aviat, en una obligació. I et canses de seguida, com si no aconseguissis aprofitar les hores de son, quan n'hi ha i són tranquil·les. Et mous, tot es mou; però no en saps descriure les direccions.