Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

26 de novembre de 2019

Sunset

Arribar a casa abans de dos quarts de cinc, i sense cap urgència, em sembla un prodigi increïble. Tenir temps per a fer un te, descansar, llegir, cuinar, sense haver de córrer, sense haver d'estar pensant en 453.872 coses pendents, em genera una sensació de benestar que gairebé ja no recordava. Contemplar la posta de sol, vora la finestra estant, i saber que no hi ha res més important que allò que veuen els meus ulls. Qui no ho donaria tot perquè cada tarda fos com aquesta —plàcida, lleugera?

Cap comentari:

Publica un comentari