Les trobades poden ser sempre més o menys casuals. La casualitat, però, no existeix: tot, sempre, passa per algun motiu, que normalment desconeixem. La qüestió és que a vegades tenim tantes ganes de trobar-nos algú, ho desitgem amb tanta força, que acabem trobant-nos davant els morros d'aquest algú. Aquestes serien les trobades poc casuals, diguéssim.
El fet de viure prop de dos punt culturals relativament importants de la ciutat (un al davant i l'altre al costat, es miri des de la perspectiva que es miri) fa que em trobi gent prop de casa amb certa facilitat, independentment del grau de casualitat que jo busqui.
L'anecdotari d'aquest tipus de trobades és força curiós: gent que veus, gent que fas veure que no veus; gent que et veu, gent que fa veure que no et veu; etc. Però poca gent sap on visc, exactament, i ningú que ho sàpiga podrà dir que passava per davant de casa "per casualitat".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada