Tot i viure al segle XXI, a l’any 2010, encara hi ha petits reductes on les coses continuen fent-se com s’han fet tota la vida. Si es vol estar ben informat de les últimes novetats, només cal anar a mercat el dia de mercat setmanal, i esperar trobar-se casualment (és un dir) algun amic, veí o conegut. Va rodat: es comença parlant del temps, de l’últim fitxatge del Barça, o de la pujada de l’iva, i com que una cosa porta a l’altra, tard o d’hora sempre t’acaben explicant l’última tafaneria.
A vegades, però, l’informador no sap el grau d’importància que aquella notícia té per a l’informat. En cas que sigui així, en cas que la notícia sigui una autèntica bomba per a l’informat, aquest té el deure moral -no escrit- d’anar corrents a explicar-ho a la gent del seu entorn més pròxim, que segurament tindran tant d’interès per la notícia com ell.
I així, com aquell que no vol, un dia et trobes algú que fa anys que no veus i et pregunta: “Què n’és de tu? Què fas? On vius?” “A Girona.” “Ah, Girona... Aquell poble que es creu ciutat que té bars on no es fa altra cosa que parlar de qui s’ha ficat al llit amb qui, no?” “Mh... Sí, més o menys.”
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada