Nit d'insomni

Sense adonar-me'n, em vaig trobar conduint a tota hòstia pels carrers molls de Benimaclet. "Has d'anar a Benimaclet, precisament?" "Sí." "I has d'anar tan ràpid?" "Sí." Tenia ganes de veure el mar, potser pel regust que m'havia deixat una cançó que acabàvem d'escoltar, amb el volum ben alt, però no vaig anar-hi. Vaig tornar al lloc on havia aparcat el cotxe hores abans: havia arribat el moment de l'abandonament. Amb el motor engegat, li vaig dir que marxés, que ja en tenia prou. Va voler afegir quatre mots i va abaixar el volum. Vaig explotar, allò havia arribat massa lluny. Mentre parlava, vaig tornar a apujar el volum, al màxim, de cop. Va callar. Just en aquell moment començava la tornada de la cançó. Ho va entendre perfectament i va baixar del cotxe. Vaig donar gas sense mirar enrere.