Corporativisme

Podria parlar de raons conceptuals: que si sóc una amant de la literatura, que si Rilke (en general) i aquell vers del 'Cant d'Abelone' (en especial), que si la meva deformació professional em fa estar al cas d'aquest tipus de coses, que si bla-bla-bla... M'estimo més parlar de les raons reals.

L'amistat (que fa temps va ser alguna cosa més) que m'uneix amb el director. Vaig viure de ben a prop la seva feina i és una persona vàlida i capaç d'aconseguir el que es proposa. Té tot el meu suport en aquesta nova aventura.

La traductora, amb qui també m'hi uneix una amistat. És una persona de confiança i un referent. Com a deixebla seva no tinc altra cosa a fer que admirar-la i felicitar-la.

L'espai. Casa meva i casa de llibres. Una casa que també em dóna de menjar.

La imatge. Si a vegades dic que sóc saltenca d'adopció conceptual és gràcies a la família G. S., que ha fet crèixer aquesta adopció des de la seva casa al Veïnat fins a les Alberes. Una mare que espera poder dir algun dia que sóc la seva jove. Un pare que a vegades no recorda el meu nom. Un fill petit que m'havia d'ajudar amb un projecte que finalment no engegaré. Un gos que es diu com un altre gos. I el fill gran, molt més que amics i molt menys que parella.

N'hi ha més, de raons, però aquestes crec que són més que suficients. Demà, a l'hora d'abaixar la persiana, l·l + 22.