Més de mil dies

Avui commemoro dues efemèrides. L'una m'estarà perseguint tot el dia; per això vull parlar de l'altra, més íntima, més personal... Avui fa tres anys que ens vam conèixer. Ens vam conèixer la nit del dia del meu aniversari (pot haver-hi alguna prova més inequívoca que aquesta per confirmar que les casualitats no existeixen?). No vam dormir, aquella nit, i tampoc no vam dormir gairebé cap de les nits següents, de les nits d'aquella setmana que vam passar junts. Vam recórrer la ciutat agafats de la mà, intentant resguardar-nos de la pluja sota els balcons, parlàvem de poesia entre cafè i cafè, a vegades ens miràvem sense dir-nos res. Hi ha imatges i paraules que, per molts anys que passin, la memòria no podrà oblidar.