Sopa de lletres

Últimament m'he acostumat a treballar des de casa. Té avantatges i té inconvenients. Un dels avantatges és que pots distreure't de la feina cinc o deu minuts per fer tasques domèstiques que, en un altre lloc, t'és impossible de fer. Això mateix és, també, un dels inconvenients: que pots distreure't amb massa facilitat. Avui, mentre treballava, pensava: d'aquí una estona, has de baixar a comprar pa, perquè si no, no hi haurà res per sopar. Al cap de poca estona, en comptes de fer això, he rebut una trucada i he hagut de marxar a fer altres coses. Ningú no ha anat a comprar el pa. Ha arribat l'hora de sopar i, amb el que hi havia per casa, he hagut d'inventar-me un àpat. He sopat una amanida reciclada i una sopa (calenta). Divendres passat ja vaig menjar-ne, de sopa (calenta). Llavors, se m'han acudit dues preguntes: 1) Per què, després de menjar sopa, sempre tinc tanta set i he d'acabar bevent-me immediatament un gotàs d'aigua? i 2) A qui li passa pel cap menjar sopa al (encara) mes d'agost?