Déjà vu

No és que hagi experimentat aquesta sensació gaires vegades, però en els últims dies, per sorpresa meva, m'ha passat un parell de cops. El primer déjà vu va ser mentre sopava amb en M. En un moment molt concret, vaig tenir la sensació d'haver experimentat ja aquella situació, sobretot per l'escena de què era espectador el meu camp visual. La taula, els plats, la situació de les copes, la finestra a la meva dreta... Vaig pensar que tot era fruit de la curiosa relació que tinc amb l'espai que hi ha a l'altre costat de la finestra, que ara és massa llarga d'explicar, i no vaig donar-hi més voltes. Fins que, al cap de dos dies, asseguda al sofà de casa, vaig tornar a tenir una experiència similar, un altre déjà vu. Llavors, no se'm va acudir cap motiu raonable que expliqués la sensació que tenia. Només vaig recordar algunes frases de la conversa que vaig tenir amb en M. dos dies (dues nits) abans, relacionades amb el fet d'embrancar-se en el passat familiar per intentar explicar-se a un mateix. Els déjà vu potser només són petites proves que confirmen la meva teoria.