No pot dir-se saudade

Estic sola enmig de tanta gent, fent una feina que no sé com m'ha sortit, ni per què m'ha sortit, ni si tinc ganes de fer. Però sí, la faig, perquè sempre està bé que et coneguin, que es vegi i que soni el teu nom. Em distrec amb facilitat, pel maldecap, pel soroll d'obres i per la pressió del temps. Sense motiu aparent, apareix el seu record i em quedo allà, refugiada en la melancolia. Vull desempallegar-me'n, però no puc, perquè m'agrada, i he d'aprofitar avui que m'agrada, perquè normalment em poso trista. Calcular mides i dies, pintar per ocultar els rastres del passat, el consol de saber que podíem haver estat feliços.