Tarda de diumenge

No és gens original escriure quatre ratlles sobre la melancolia de les primeres tardes de diumenge de tardor. A tothom se li tira a sobre i tots tenim sensacions més o menys similars. És l'època en què se senten constantment els laments perquè els dies es fan foscos cada vegada més ràpid, i cada vegada més freds. Però la intenció de les meves línies no és pas intentar dir alguna cosa original, encara que tampoc no es tracta de reiterar allò que ja se sap i se suposa. No, el que vull és manifestar la meva supervivència, reproduir mentalment el soroll de fulles seques, vestir-me de colors en consonància amb la natura, somriure sense por davant el canvi.