El so de la nit

Tot està en calma, menys jo. M'imagino davant el mar, escoltant atentament els sorollets que em poblen les orelles, que s'assemblen a les onades d'un dia rúfol de tardor. Les gavines podrien ser les mateixes, gairebé ho són, però no dins el meu cap. Tinc la tassa de te a les mans, escalfant-me els dits, i em transporto a la terrassa d'aquella caseta de la costa est que no tindré mai, feta de fusta cruixent. Tot està en calma, menys jo.