Uh

Vam anar-lo a escoltar íntegrament per aquestes dates, ara fa uns anys. Però vam fer tard i només vam poder sentir la part final. No hi va fer res, l'experiència era més que això. La possibilitat de veure perseides acompanyants d'aquella comunió poètica també era un al·licient important. Ell en va veure moltes, o, si més no, més que jo. No sé si per culpa de les meves limitacions oculars o perquè estava absorta en els mots que ressonaven en l'espai, jo no en vaig poder caçar gaires. Eren ràpides. Molt ràpides. Tant, que no vaig poder demanar cap desig. Sí, llavors encara era viva en mi aquesta mena d'utopia infantil.