Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

7 d’octubre del 2017

Clap your hands and say yeah

La banda sonora dels viatges llargs és sempre inesborrable de la memòria. Les persones amb qui la compartim (de manera real o imaginària) també ho són. Al final, tots aquests quilòmetres que fem se sumen als que ja portem recorreguts, sense posar mai el comptador a zero. La vida és un incansable "anar acumulant". Fins que s'acaba, fins que ens cansem. Però, tot i així, és com si tu i vueling us possessiu d'acord per fer-me recordar tot això. I el que és més important, fer-me venir les ganes d'escriure-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada