Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

19 de setembre del 2018

Resta el desig pregon

Mai no és tard per a les primeres vegades. Però aquesta sensació no és nova. Aquí, refugiada en mi mateixa, se'm fa altra volta evident que odio la immediatesa. Per tant, no em demaneu impossibles. Faig el que puc, quan puc i com puc. No dono per a més. I si voleu més, esteu condemnats a haver d'entendre, a la força, la meva falta. Tot canvi és, aparentment, impossible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada