Amb miau

Durant la festa major li vaig regalar una cançó perquè s'animés. Com que no va servir de res, em va agafar una enrabiada de nena petita (i em va durar...). Però hi ha nits que acaben essent més casuals del que voldríem i, en lloc de fer alguna bestiesa com agafar el cotxe per tornar a marxar just en el moment en què acabes d'arribar, et quedes. Llavors, es produeix la trobada: els quatre mots que haurien d'arreglar les coses no serveixen de res, però les persones en comú, que solen estar degudament desinformades, acaben fent que tot arribi a bon port. No sabia si consolar-me amb això o amb una il·lusió fictícia llunyana quan, de cop, em va arribar una solució celestial: quan vaig escoltar la música de les esferes gairebé vaig plorar.