Ara se suposa que hauria de fer un post explicant la nostra trobada després de tants dies sense veure'ns, de les sensacions que vaig tenir, de totes les coses que volia dir-te i no et vaig dir, de la vergonya que tenia i de la por (en el sentit infantil de la paraula «por») que em feies. Doncs no, no ho penso fer.
Ja ha arribat el fred hivernal i segurament per això passo tant temps tancada a casa. Llavors, quan em trobo gent, enmig d'un acte social, m'adono que veure i escoltar com els altres parlen és una bona distracció. Per això callo, perquè el que hauria de dir i no dic, ja ho saps. I tal i com deia Sant Mateu: "El que es diu de més, ve del Maligne" (Mt. 5, 37).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada