Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

27 de desembre del 2010

Protagonistes

Hi ha una cançó d'en Pau Vallvé que també porta aquest títol. No és gratuït, aquest títol. En Pau i la Maria ho han deixat. Les poques evidències d'amor es van esfumant. L'Albert i la Laia també ho van deixar, fa temps; quan ells dos representaven l'ideal que jo tenia de parella. Ara l'Albert està feliçment ajuntat amb la Marta, i m'és igual què faci la Laia. Quan ho van deixar en Joan i la M. pensava: aquesta parella representa l'amor; si l'amor no és això, jo ja no sé què és. Al cap d'uns mesos van tornar-hi, i la meva idea d'amor (representada en aquesta parella) va tornar a ser vàlida. Però em sorpren que encara hi hagi gent que cregui en l'amor, o que no entengui que hi ha gent, com jo, que no hi creu. Durant un migdia de maig, algú em va dir una de les frases més boniques i alhora més terribles que m'han dit mai: "si cregués en l'amor et diria que m'estic enamorant, però com que no hi crec...". Misèries.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada