Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

26 de febrer del 2011

Record de connexió

Tenia 15 anys. Era l'agost dels seus 15 anys. Havien fet coincidir les 12 hores de jazz, que feien cada any, amb la programació de la festa petita del seu poble. Cada hora tocava un grup diferent. Ella anava amb texans, una samarreta de tires de color lila i un jerseiet molt fi de color marró, perquè a les nits refrescava una mica. Estava asseguda enmig de gent que no coneixia, fins que un noi se li va acostar a parlar. A ell no li agradava, el jazz, només hi havia anat a veure una amiga seva, que era la cantant del grup que en aquell moment tocava. A ella sí que li agradava, el jazz, però no coneixia cap dels musics que tocaven. Ell era més gran, o a ella li va semblar bastant més gran, potser perquè ell llavors ja portava corbata. A ella li devia semblar una extravagància; llavors encara no s'havia tornat prou friqui, o moderna, com perquè li agradessin els nois (ara ja homes) que porten corbata. Ell estudiava alguna carrera extravagant, com Filosofia o Sociologia, que havia començat un parell o tres d'anys més tard del que tocava. Ella encara anava a l'institut, però ja fumava. Ell també fumava (tabac de liar, cosa que el feia encara més extravagant), però li va criticar que fumés essent tan jove. Ella va excusar-se dient alguna cosa que segurament era mentida i quan va marxar, no va acomiadar-se.

En aquella època visitava una psicòloga. Al cap d'uns dies, o d'unes setmanes, ella va explicar-li que no se sentia igual que la resta de gent que tenia la seva edat. No trobava normal que una noia de 15 anys anés sola a un concert de jazz; la gent de la seva edat no les feia, aquestes coses. En cap moment va parlar-li del noi extravagant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada