Cuando ella toca el piano

Improviso, i entremig de pensaments dispersos, em ve al cap aquesta cançó i la començo a reproduir mentalment. Pell de gallina, com sempre. M'estimo més escriure això que no pas crear una historieta ambigua, plena de metàfores, perquè m'he cansat d'escriure amb metàfores. Igual que un dia em vaig cansar de viure en silenci. A vegades sí que penso que jo també visc en una ciutat que està malalta, i a vegades penso que la malalta sóc jo, i que la ciutat viu en mi. Això no és cap metàfora, per això resulta tan poc atractiu estèticament. Tinc el cos ple de blaus i escriure em fa mal els ossos. Això tampoc és cap metàfora, per això no hi tornaré fins que no em trobi millor.