Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

31 d’agost del 2011

La nit que semblava tardor

Hauria d'escriure la pell, la seva olor, el tacte suau, aquells racons que només jo conec, el gust, les vibracions guturals dels petits gemecs, la respiració accelerada. Però escric un cafè, una bici, partits de futbol, política d'estar per casa, misticisme còsmic, lingüística, menjar japonès, jardí, cervesa. Els noms dels fills no els escriuré, perquè no en tindrem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada