Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

31 de juliol del 2012

Disminució

I jo, il·lusa de mi, que pensava que amb els anys la meva vida deixaria de complicar-se d'aquesta manera... Les complicacions són diferents, d'acord; ara són complicacions d'última hora, del dia a dia, que poden afectar el meu estat anímic d'una manera puntual. Abans, en canvi, les complicacions eren unes boletes que s'anaven fent grosses i grosses, una mica com el peix que es mossega la cua. El que no ha canviat, però, és aquesta sensació d'anar sempre amb el cuet al cul, de no poder fer mai res sense la tranquil·litat desitjada, de tenir el cap sempre a quatre llocs i de quedar-me sense hores per descansar una mica o, simplement, per fer no-res. I dic tot això perquè ho penso i ho sento. Encara que, per ser justos, he de confessar que, amb el temps, m'he anat relaxant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada