Els horts de la nit freda

Hem passejat pels carrers empedrats i humits d'aquesta ciutat que estimo sense prendre mal. El mal ens va arribar l'endemà, quan, enduts per qualsevol sacsejada, ens trobàvem perduts dintre de nosaltres mateixos. Ara les flors del jardí se'm tornen paraules brutes, fangoses; són justament l'adob que necessito. Però encara haurem d'esperar un parell de dies més per poder tancar-nos al cafè tranquil i treure els llibres que tinc amagats a la butxaca de l'esperit. No ens caldrà posar-hi endreces, perquè no oblidarem mai de qui ens ve el millor regal.