Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

1 de juny del 2015

Concloure

No sé si puc afegir gaire res més després de tot el que ha passat. Tot em queda lluny i ara em preocupen altres coses. Ara preval la carn meva, no la dels altres. I això és egoista en tots els sentits. Em fan mal els ulls i les cames no deixen de fer-me xup-xup. Ara és aquell moment de "quan tingui temps", però no en vull més, de temps. Vull que tot passi ràpid. Tothom sap que el final és la mort, menys ella, la dama d'ulls oberts. Saber-ho no ens fa més llestos si el que dóna la felicitat és la ignorància.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada