Natura morta

Podria escriure't algunes de les infinites coses que em passen pel cap ara mateix, però estic distreta i no sé exactament qui ets, tu, interlocutor. Tinc dubtes sobre què he de dir, i què no; què és millor que faci, i què serà un problema. A vegades m'equivoco, i em sap greu, però la veritat és que no arribo a tot. Fa massa dies que estic cansada, i tinc son, i noto que el cos em funciona sempre a mitges. Les embranzides de la vida quotidiana i extraordinària em colpegen, i ja no puc entomar més cops: la meva pell ja no té zones que no siguin blaves. El nus a l'estómac se'm fa un garbuix, cada vegada més difícil de pair. I a tu, interlocutor, que no sé exactament qui ets, et noto cada vegada més lluny.