TGV

Ella és preciosa. Té una mirada tan clara que gairebé es podria dir que hipnotitza. És harmònica, malgrat la desproporció nasal, i elegant, malgrat la roba esportiva. Podria ser francesa. Ell li parla en anglès, però, i això em desconcerta. No se li assembla gens, ell: té les faccions marcades, marcadíssimes, quasi agressives. Sec, brusc i molt prim. El viatge és llarg, fan cara de cansats. Es nota que la comoditat dels complements no acompanya. Jo me'ls miro, amb el sol de cares, i escric. Olor de mandarina al seient del meu darrere. Penso en ell i en els viatges que no vam fer mai. Segurament ens hi haguéssim acostat.