Centre

No ens coordinem: quan tu marxes cap al sud, jo fujo cap al nord. M'he passat tres dies amb ganes de dir-te que vaig somiar —que vaig tornar a somiar— en tu. Però no he sabut trobar el moment tranquil i íntim per a fer-ho, i deixar que tu m'acollonessis pensant que sempre tinc el mateix al cap. Això sí: la cambra ha tornat a ser la del desig (i la de la son i el mal d'estómac), perquè tot està predestinat a ser alguna cosa, en aquesta vida. Menys tu i jo, que no ens trobem.