Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

17 de març de 2017

Zeta

Cada vegada em costa més reproduir mentalment aquell desig que tan ben definit tenia: nosaltres (sí, nosaltres: no he dit tu i jo) compartint la tarda-vespre d'un cap de setmana de primavera, passejant per Poblenou de baix a dalt i de dalt a baix, rient de tot allò que ningú no veu, fent cerveses en una terrassa amb olor de marina, veient com es pon el sol mentre continuem caminant, fent la penúltima en una sala on poder ballar, acabant la nit arraulits un dins de l'altre. Ara ja no ho veig, la imaginació se me'n va per altres camins. Només retrobo les imatges durant les nits fines i fredes, quan te'm fas present.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada