Primera albada

Fas un esforç sobrehumà per obrir els ulls, enganxats, i quan ho aconsegueixes no ets capaç de trobar les diferències entre somni, imaginació i realitat. No hi fa res, t'és ben igual. Aquella imatge és tot el que desitges, tot el que necessites, i et satisfà com cap altra cosa al món. És com si durant aquells segons no existís res més. I malgrat totes dificultats amb què mantens els ulls oberts, ets feliç, perquè hi és.