Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

29 de novembre del 2011

Les mateixes pedres

Fa dues nits que no dormo bé i això fa que em capfiqui amb cabòries que no tenen fonaments. La majoria de dies, a les tardes, quan porto una estona llarga treballant, m'agafa una migranya que m'inutilitza prou. Els caps de setmana em desperto amb mal de cap, emboirada, i terriblement cansada. Les cames em fan figa. Tot i això, però, no deixo de fer res que tingui ganes de fer: si volem fer l'amor, el fem; si tinc ganes d'anar a passejar per la Vall de Sant Daniel, hi vaig; si he de fer la compra, la faig; si decidim anar a berenar una xocolata i quedar amb la barbeta ben bruta, ho fem. Tinc la sensació que la vida se m'escola entre els dits de les mans, com la pell de les serps quan els cau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada