Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

28 de maig del 2014

Contra i Baixos

Ara sona el "Juice-head bartender" de Willie Dixon, i em sembla un tema perfecte per acompanyar la pluja fina d'aquesta tarda de primavera que sembla tardor. De fet, és una cançó ideal per a qualsevol final. Però resulta que no, que encara som als inicis. Primavera d'hivern - Primavera d'istiu. I tot és Primavera per més que els dits del baixista s'esforcin a escurçar i allargar les estacions intentant que sempre sigui octubre. O, almenys, així m'ho sembli.

19 de maig del 2014

El Danubi blau

Arribar a un lloc per marxar d'immediat és una mica trist, però, en aquest cas, potser és el millor que podia passar. A partir d'ara, queden enrere les hores perdudes amb textos curts i ràpids, i arriben els contrastos tèrmics entre l'ombra dels lloms dels llibres gruixuts i les terrasses a ple sol dels diumenges de vermut. Deixar fugir els cels foguejants fins que arribi una nova tardor, un nou any. Deixar fluir les aigües tristes fins que arribi un nou hivern, un nou fred.

14 de maig del 2014

La muntanya d'ametistes

A la dreta, les teulades del pla de la ciutat arriben més enllà del terme municipal. Sobresurt un dels bolets, i a la nit em diverteix situar-me en l'angle adequat per poder veure passar els avions entre les dues torres de Migdia. Al centre, en primer pla, un hort abandonat ple d'herbes i plantes silvestres en el què els arbres fruiters han decidit continuar fent la seva vida. A l'esquerra, cases de veïns i la foscor de la muntanya. Però jo sempre em fixo amb l'altra, amb la muntanya d'ametistes, llunyana, que m'indica la calitja -o la boira- que hi ha, cap on bufa el vent, i si he d'agafar el paraigua (encara que no l'obri) o m'he de començar a treure roba.