Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

28 d’agost del 2019

Punch-Drunk Love

Ara, després de tants mesos, entenc aquella trucada, que només podia ser fruit d'una mica (potser massa) d'embriaguesa. Aquella trucada era la més gran demostració de sinceritat que mai abans no t'havies atrevit a fer, per més que jo te n'intentés arrencar una mica. Què hauria passat? Què hauríem fet? Qui és que s'equivoca, si és que l'error existeix? Totes les preguntes sense respondre. Ara igual que abans. Jo, a l'altra banda del telèfon, en companyia de coneguts i desconeguts al mig del supermercat, despenjant com si es tractés d'una escena prosaica, no podia ni arribar a imaginar la transcendència d'aquell moment, del crit simbòlic que emeties amb aquell intent d'aproximació. Ho faig ara, quan ja és tard, com sempre, i tu ets lluny, com sempre.