Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

30 de gener del 2010

Dies de cada dia

Set: un got d'aigua. Escombrar; avui, per tercera vegada. Cuniar (pregunta, pertinent: per a qui?). El senyor Gallina Blanca segur que fa sopes més bones. El calefactor del lavabo. Una dutxa ràpida. Sabó de farmàcia. Pijama, Palau. Clic: la làmpada. Coixins i llençols... i tu que no hi ets.

27 de gener del 2010

Mig interrogant, mig desideratiu

I si la seva mare tenia raó, i en realitat no serveix de tant ser una joveneta guapa i interessant?

25 de gener del 2010

essa MAJÚSCULA

Fa el mateix camí d'un laberint, però amb una forma més bonica: quasi dibuixa dos cercles. La línia recta és la distància més curta entre dos punts, però hi ha persones que es fixen més en els paràmetres estètics que no pas en els pragmàtics. Demà jo començaré per un cantó, tu per l'altre, i ens trobarem al centre de la S que escriurem al final d'un nom d'home.

21 de gener del 2010

(In)seguretats humanes

No podem confiar en res, perquè res és etern. Els refugis són els de sempre: la melodia d'una cançó trista, algun poema que ens remogui les entranyes, etc. Passar les hores dels dies davant un ordinador no soluciona res, però almenys reconforta una mica. O potser no, no ho sé. És allò típic: tots els esforços possibles intentant aconseguir una cosa i, quan la tens, pensar que segurament no valia la pena, que no n'hi havia per a tant. Llavors és quan tens la sensació d'estar perdut, de no entendre res, de sentir-te impotent en aquest món tan gran i tu tan petit.

19 de gener del 2010

Allò que mai no em diràs

Aquesta nit he anat al cine, a l'última sessió. Quan he sortit, alguna cosa m'ha fet anar cap a casa teva. He vist que hi havia llum i que sonava música, massa forta per l'hora que era. Tot i això, no he pogut distingir si era Satie o la BSO d''Amelie'. He trucat, però no has obert. No m'ha semblat sentir veus ni cap soroll que em fes pensar que no estaves sola. Potser el crit d'alguna gavina t'ha avisat que era jo, qui trucava, i t'has espantat.

18 de gener del 2010

Manuscrits

Això que em passa no es resol amb una catàrtica sessió (convenient, tanmateix) d'escriptura sobre escriptura. Avui no he dinat, per no perdre els bons costums, suposo. El meu estòmac m'ho recorda cada vegada que m'encenc un cigarret. Aquell nus (sí, sí, el de l'abril i el maig) ha tornat, just quan menys m'ho esperava. I tinc ganes de plorar, però les llàgrimes no em surten. Necessito saber que hi ets, que el meu món continua dempeus.

8 de gener del 2010

Kind of...

Et trobo a faltar. Ara. No em convé parlar de tu, ni pensar en tu. Però resulta que m'acaben de trucar per parlar-me, precisament, de tu. No sé què coi hem de fer. Sort que almenys ho porto bé...

2 de gener del 2010

Auto-recordatori inicial

Fa temps, durant un sopar al König, una persona prudent et va dir "ets com la Marta". Segurament mai t'ho has volgut acabar de creure del tot, però ja fa molt que estàs avisada. No ho pots oblidar, ets com la Marta (tant si t'agrada com si no).