Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

24 de gener del 2014

Mentrestant

No sé gaire bé com matar el temps mentre espero aquella cosa, com si es tractés d'una mena de fat, que em traurà del tedi i em farà imaginar un nou món possible. Ara, potser més que mai, necessito forces externes per poder continuar endavant, per fer-me viure amb els cinc sentits, per moure'm fins la fosca inconeguda i sortir-ne victoriosa. El que he de fer és buscar respostes en el silenci de la nit i, més tard, en els rails de la matinada clara.

21 de gener del 2014

Dia de sol

Fa dies que penso que s'haurien de canviar els coixins del sofà per uns altres de més petits. Fan nosa: gairebé ocupen més espai que jo, i no es tracta pas d'això! Sorprenentment, ahir al vespre, em vaig col·locar en una posició ideal, que em seria impossible de reproduir amb uns coixins més petits. Tinc ganes de passar-me moltes hores al sofà. Estic farta de passar-me tantes hores amb els homes de la meva vida. Les condicions indispensables per entrar a formar part del catàleg d'homes de la meva són: estar mort, ser poeta i contradir els discursos establerts. I jo no tinc cap ganes de compartir les meves hores de sofà amb poetes morts contestataris. Vull casar-me amb el sofà, i tenir per amant els coixins, i ja està.

8 de gener del 2014

Rendiment

Aquella abraçada, després de gairebé un any sense veure'ns, i aquella conversa de piti i mig, perquè sé que t'agrada comptar el temps a base de cilindres nicotínics, va donar molt de si. Segurament més del que et penses. Segurament més del que jo mateixa em pensava. Es tracta de triar camins i de tenir clar a què estem disposats a renunciar. Però sempre hi haurà persones que hi seran, per molt que les hàgim d'olorar de lluny, per molt que només puguem notar la seva escalfor amb guitarres altes de fons.

2 de gener del 2014

Els horts de la nit freda

Hem passejat pels carrers empedrats i humits d'aquesta ciutat que estimo sense prendre mal. El mal ens va arribar l'endemà, quan, enduts per qualsevol sacsejada, ens trobàvem perduts dintre de nosaltres mateixos. Ara les flors del jardí se'm tornen paraules brutes, fangoses; són justament l'adob que necessito. Però encara haurem d'esperar un parell de dies més per poder tancar-nos al cafè tranquil i treure els llibres que tinc amagats a la butxaca de l'esperit. No ens caldrà posar-hi endreces, perquè no oblidarem mai de qui ens ve el millor regal.